Verona, zà bèla de giórno, l’è bèla ànca de nòte…Ma, bisognarìa che chi vièn a Verona ‘l tróvasse Castèl San Piéro, cése, campanìli, pónti, monumenti e palàssi ‘mportanti, tùti bèn iluminadi..

Nó gh’è dùbio: Verona, de nòte, la sarìa più bèla e ridente, se Castèl San Piéro, alto, là su la só’ cólìna, cése, campanìli, pónti, palàssi e monumenti, i fùsse tùti bèn iluminàdi. G’avaréssimo più sodisfassión, de sécùro, ànca nòaltri veronesi…!  Ghé sarìa più luçe, se védarìa mèio tùte le òpare d’arte e la çità la farìa, par zónta, ‘n figurón… El Létór ‘l sé dimandarà parché próponémo, qua de sóra, ‘n’altra fotografìa de l’antica’ Basilica de Santa ‘Nastàsia, vista dal piassàl de Castèl San Piéro,  dòpo che una l’émo zà publicàda, su stó giornàl ‘létrònico – vàrda: www.veronaeconomia.it, del 2 de agosto 2019… La publichémo parché, quando stó bèl césón domenicàn, ‘n còto e ‘n stìl gòtico -‘taliàn,  che l’è Santa ‘Nastàsia, l’éra bèn iluminà – la fóto, che védémo ancó, la pòrta la data del 6 de génàr del 2010, data scrìta dal só’ autór, Paolo Ugo Braggio, Verona – se g’avéa ‘na visión straordenària, squàsi rómàntica e ùnica, de la nostra bèla Verona… La quàl, la sé présèntava, ‘n particolàr, néla fóto, nó sólo, ‘n parte, spécià ‘n té le lùstre aque de l’Ádese, là zó, dòpo ‘l muralión, có’ tànto de lampióni ‘mpissàdi, ma, ànca, de drìo, có’ la só’ via Emilèi e có’l só’ córso Pórtóni Bórsari, có’l córso Cavùr,  có’ la só’ Tór dei Lambèrti e ‘l campanìl de Santa ‘Ufèmia, avèndoghe, ‘n lóntanànsa, po’, de drìo a tùto, là ‘n fóndo, ‘n órizónte ilùminàdo, che l’éra ‘na maravéia… Èco, tùto questo par dìr, e ne ripetémo, che una Verona più ilùminàda, de séra e de nòte, la sarìa el mèio. che se pódarìa pareciàrghe a veronesi e turisti… Però, prima de tùto, démoghe lùçe a Castèl San Piéro…, che, vòia o nò vòia – e làssa che i dìga! – l’è pùr sempre ‘na gran òpara d’arte, e a córso Pòrta Nóva, ‘n dó’, de séra e de nòte, gh’è cusì stróo, che nó se ghé véde gnànca, có’’l lanternìn.
Pierantonio Braggio